FAQ

​​La perspectiva de gènere es refereix al posicionament crític per analitzar la normativitat heterosexual i patriarcal que sustenta el sistema social, on el gènere funciona com a principi de jerarquització d’espais, recursos materials, econòmics, polítics i ideològics (Donoso i Velasco 2013). L’aprenentatge, doncs, des d’aquesta perspectiva esdevé cabdal per millorar la igualtat i la percepció de la diversitat.

Utilitzem la paraula sexe per referir-nos al sexe assignat d’una persona en néixer, basat en l’anatomia física i els cromosomes. El gènere, però, es fa servir per referir-se als rols, l’aparença, els interessos i el sentit psicològic d’un mateix com a persona amb gènere. Històricament, s’ha fet una distinció entre sexe i gènere centrada en les formes en què el gènere es construeix socialment. Tanmateix, algunes persones estan posant en dubte aquesta rígida distinció entre «sexe» i «gènere». Tant una com l’altra tenen components socials, culturals i biològics.
La “identitat de gènere” és el gènere amb el qual un individu identifica, independentment del sexe/gènere que se li va assignar en néixer. “L’expressió de gènere” és com algú expressa el seu gènere a través de l’aparença, el comportament o l’expressió física. L’expressió de gènere d’una persona pot ser o no anàloga a la seva identitat de gènere, i el sexe biològic d’una persona pot ser o no anàleg a la seva identitat de gènere o expressió de gènere.

Els drets sexuals són el resultat del consens entre nacions i es fonamenten en els drets humans a la vida, a la llibertat i a la seguretat. Es refereixen al dret de les persones a gaudir de la sexualitat amb llibertat i dignitat, d’una manera segura, responsable, sense pors ni vergonyes, segons cada manera de ser, sentir o pensar.

Una docència amb perspectiva de gènere i LGBTIQ+ millora la qualitat docent, la mirada crítica de l’alumnat i la perspectiva democràtica de l’alumnat. Aquesta mirada ens permet aprofundir en la comprensió de les necessitats, comportaments i actituds del conjunt de la població, defugint així tant de les interpretacions parcials que parteixen de l’home com a subjecte universal, com dels essencialismes sobre els homes i sobre les dones. Així evitarem errors que parteixen d’un esquema binari del món. Una docència amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+ també estimula el pensament crític de l’alumnat, en proporcionar-li noves eines per identificar els estereotips, normes i rols socials de gènere, a més de visibilitzar realitat que fins ara eren del tot invisibles en àmbits de coneixement. A partir d’aquest nou marc, l’alumnat aprèn així a problematitzar els patrons de socialització dominants i desenvolupa competències que li permetran evitar la ceguera al gènere en la seva futura pràctica professional.

Aquestes sigles es refereixen a les persones que tenen una orientació sexual no heterosexual (lesbiana, gai o bisexual) o una identitat de gènere no cisgènere (trans, no-binària o Queer) o persones que anatòmicament (cromosomes/òrgans reproductius) no es poden encabir en els patrons sexuals del sistema binari (intersexuals). La discriminació social a la qual han estat sotmeses les han conduït a formar col·lectius de suport i de lluita per aconseguir millorar la seva existència i obtenir drets civils que finalment protegeixin el seu dret a existir, les seves unions i la seva descendència.
Per a algunes persones l’orientació sexual o la identitat de gènere és quelcom que les defineix, forma part intrínseca de la seva identitat. D’altres senten que és quelcom que poden triar. Una cosa o l’altra, però, no hauria de marcar cap diferència en com es tracta als individus que formen part del col·lectiu. No hi ha consens entre els científics sobre les raons exactes que un individu desenvolupa una orientació heterosexual, bisexual, gai o lesbiana. Tot i que moltes investigacions han examinat les possibles influències genètiques, hormonals, del desenvolupament, socials i culturals en l’orientació sexual, mai no han aparegut troballes que permetin als científics concloure que l’orientació sexual és determinada per cap factor o factors particulars. Molts pensen que tant la natura com la criança i la cultura hi juguen papers complexos.

Hi ha hagut persones en totes les cultures i èpoques al llarg de la història de la humanitat que s’han identificat com a lesbianes, gais, bisexuals o transgènere (LGBTQ+). Aquestes han estat més o menys discriminades, criminalitzades i estigmatitzades depenent del lloc i el moment històric entre d’altres circumstàncies. L’homosexualitat no és una malaltia ni un trastorn. L’homosexualitat va ser eliminada del Manual de Diagnòstic i Estadístic de l’Associació Americana de Psiquiatria el 1974. Ser transgènere o de gènere divers tampoc és un trastorn. Ser LGBTQ+ forma part de la diversitat humana, tant com ser esquerrà. L’orientació sexual i la identitat de gènere d’una persona són només una altra part de qui són. No hi ha res dolent en ser LGBTQ+ de fet, hi ha molt a celebrar.
Les lleis, polítiques i actituds discriminatòries a través de la invisibilitat d’aquesta realitat que persisteixen a les nostres escoles, llocs de treball, etc, fan mal a les persones LGBTQ+ i a les seves famílies. Per tant, és vital evitar el biaix ideològic que genera odi cap a les persones LGBTIQ+ en totes les seves formes.

El Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius ha estat elaborat pel grup d’educació de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens dóna les claus per fer un bon acompanyament a les persones trans o no binàries i com actuar si tens uni alumini trans o no binari al teu centre educatiu.